La mobilització exemplar del poble català, del jovent i dels treballadors contra l'envestida franquista del govern del PP i de l'Estat, suposa un punt d'inflexió en la lluita de classes de l'Estat espanyol. Com no es veia des de les jornades del 15-M, l'acció directa de les masses a Catalunya s'ha transformat en un desafiament que està desbordant i frustrant tots els plans repressius del govern.
Exigint una cosa tan bàsica com el respecte al dret a decidir, la joventut i la majoria de la població catalana estan deixant palès el frau de la democràcia burgesa, de les seves institucions i representants. Com anteriorment ho va fer el 15-M, el règim del 78 mostra a les clares les seves tares autoritàries heretades de la dictadura, el seu caràcter antidemocràtic i de classe. En negar a Catalunya el seu reconeixement com a nació, els qui mai van renunciar a l'Espanya una, grande i libre, es disposen a emprar, amb més intensitat si cap, la força repressiva de milers de policies i guàrdies civils per impedir la votació d'aquest diumenge i emmordassar a tot un poble.El PP, completament desacreditat a Catalunya, sense capacitat de mobilitzar una massa crítica en la resta de l'Estat a favor de les seves tesis bel•licoses i reaccionàries, intentant insuflar un discurs nacional-espanyolista que repel•leix a la immensa majoria de la població, pot cometre un error de càlcul en intentar doblegar la resistència del poble de Catalunya mitjançant la violència policial. Un Estat i un govern que ha de recórrer a la repressió massiva per intentar contenir un moviment de masses d'aquesta naturalesa, no només demostra la seva feblesa sinó la seva manca absoluta de legitimitat.
Si aquest diumenge 1 d'octubre es produeix a Barcelona i altres localitats allò que tant anhelen nombrosos sectors de la reacció, és a dir, una intervenció a sang i foc dels 16.000 efectius policials desplaçats, la resposta de milions de joves i treballadors catalans pot ser contundent, no només en forma d'una resistència massiva a la violència, sinó també conferint a la mobilització profunditat i métodes de classe. La convocatòria d'una gran vaga general es faria inevitable, i aquesta vaga, que seria contundent i tindria un seguiment multitudinari, podria estendre per dies.
Estem assistint a fets històrics. La vaga general estudiantil del dijous 28 de setembre, convocada pel Sindicat d'Estudiants i altres organitzacions juvenils d'esquerres, va ser un èxit rotund. 150.000 estudiants van col•lapsar el centre de Barcelona, i desenes de milers més es van manifestar en nombroses localitats. Aquest moviment de la joventut reflecteix el potencial revolucionari de la situació actual a Catalunya. Per això és tan important que la classe obrera de manera organitzada entri en l'escena i posi el seu segell en els esdeveniments.
El menyspreu del PP pels drets democràtics nacionals de Catalunya ha quedat de sobres demostrat. Les detencions, la censura informativa, l'anul•lació en la pràctica de l'autonomia catalana, l'estat d'excepció imposat en els fets, es combina amb vídeos incendiaris, concentracions a la porta de les casernes de la Guàrdia Civil aclamant amb consignes feixistes la sortida de efectius, o declaracions com la que avui mateix feia Xavier García Albiol, president del PP a Catalunya, comparant les urnes de referèndum amb "la galleda de la roba bruta que té la meva dona a casa". Tots aquests fets fan encara més vergonyosa la capitulació de la direcció del PSOE, que ha preferit teixir una santa aliança amb els hereus del franquisme abans de reconèixer el dret a decidir del poble de Catalunya.
Des d'Esquerra Revolucionària volem manifestar novament el nostre compromís amb la lluita del poble català pels seus drets democràtic-nacionals, i cridem a la participació massiva a les urnes aquest 1 d'octubre, votant a favor de la república catalana com una forma de colpejar al règim capitalista espanyol i al seu Estat centralista, com una eina per encoratjar la lluita de classes per la república socialista catalana i contra les polítiques d'austeritat i les retallades, com un pas endavant per a la derrota del PP i la sortida immediata de la dreta catalanista del PDeCAT del Govern.
És l'hora d'aixecar una alternativa de classe, internacionalista i revolucionària, que no es subordini a la burgesia nacionalista de Catalunya ni a les seves expressions polítiques, que ja estan donant mostres de les seves vacil•lacions i els seus desitjos de negociar una sortida amb el govern central traint les aspiracions del poble. Una alternativa d'esquerres conseqüent, que impulsi la unitat dels treballadors i la joventut de Catalunya amb els seus germans de classe de l'Estat espanyol, en una mateixa lluita comuna pel socialisme. Acabar amb l'opressió nacional de Catalunya, d'Euskal Herria, de Galiza, només podrà fer-se realitat en aquesta època de decadència imperialista, si va unida fermament a la lluita per la transformació socialista de la societat i l'enderrocament del capitalisme.
¡Visca Catalunya lliure, republicana i socialista!
Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
