Per començar, el que es dilucidava el dia 19 a Galícia era si el PP obtenia o no la majoria absoluta. El PP no pot proclamar la seva victòria argumentant que va ser el primer partit en vots, perquè això ningú que conegui a fons la realitat gallega ho posava en dubte. Per tant, la victòria o derrota del PP depenia d’una sola cosa: que obtingués 38 diputats. I no els va obtenir.
Respecte les anteriors autonòmiques de 2001, la participació va pujar 3’9 punts percentuals (del 64’2% al 68’1%, el rècord en unes autonòmiques). A més a més, van baixar el vot nul i en blanc (del 2’1% a l’1’6). Els resultats van ser els següents: el PP va perdre 42.000 vots (6 punts percentuals), el PSOE va pujar 190.000 vots (10’7 punts) i el BNG va baixar 35.000 vots i 3’7 punts. Per tant, malgrat la baixada del BNG, el saldo és favorable a l’esquerra. Però les desgràcies del PP no acaben aquí.
Retrocés general del PP
El retrocés general del PP és general a tota Galícia. Passa de tenir la majoria absoluta a tres províncies a tenir-la només en una, i per la mínima. A Corunya va baixar del 47’8% al 42’5 dels vots. A Lugo, del 55’6% al 49’1. A Ourense, del 56’5% al 50’7. I a Pontevedra, del 50’2% al 43’8. Una altra dada significativa és que el 2001 el PP no va ser el partit més votat en 13 ajuntaments, mentre que ara no ho va ser a 40. Però el més rellevant d’aquest retrocés general del PP són les dades per ajuntament.
Del total de 315 ajuntaments gallecs, el PP retrocedeix a 289 i avança a 26, el PSOE retrocedeix a 3 i avança en 312 i el BNG retrocedeix en 271 i avança en 44. La caiguda més gran del PP (va perdre el 22’4% dels vots) va ser a Piñor, mentre que el més gran avenç va ser a Os Blancos (va guanyar un 10%). Per la seva banda, la caiguda més gran del PSOE (2’6%) va ser a Trasmiras i el seu més gran avenç, a Piñor (31%). El BNG va tenir la seva caiguda més gran (16’7%) a A Fonsagrada i el seu avenç més gran a Manzaneda (11’7%). S’ha de ressaltar que excepte A Fonsagrada, que està a Lugo i té un cens d’unes 4.500 persones, la resta són ajuntaments d’Ourense amb un cens entre 1.000 i 1.500 persones.
Veiem el mateix fenomen en analitzar els entorns urbà i rural. Pel que fa a les set ciutats gallegues, el 2001 el PP va guanyar a totes, amb un 44’2% de mitjana i la majoria absoluta en una (Santiago); ara la seva mitjana de vots va baixar al 39%, no va aconseguir la majoria absoluta a cap i inclús, per primer cop, va quedar com a segon partit a la Corunya (i a Vigo va ser el primer per 500 vots). A la zona rural, el PP perd dos punts percentuals i obté la majoria absoluta pels pèls (50’2%), però la diferència amb l’esquerra va quedar reduïda en aquestes eleccions a només 14.000 vots.
Victòria inqüestionable de l’esquerra
Alguns analistes ja diuen, interessadament, que es tracta de l’elecció més ajustada de la història i que la nova Xunta ha de ser conscient que “Galícia està dividida per la meitat”, com una manera de restar legitimitat i/o condicionar la política de la Xunta de coalició PSOE-BNG. Doncs bé, amb les dades a la mà, tampoc és veritat. El 2001, el PP va superar a l’esquerra en 5’6 punts percentuals i 84.000 vots; ara, l’esquerra va superar al PP en 7’2 punts percentuals i una mica més de 112.000 vots. Una cosa ben diferent és que, de resultes de presentar-se en dues candidatures i d’un sistema electoral que prima a les províncies de l’interior, feus del PP, això el 2001 es traduís en una majoria absoluta del PP per quatre diputats i ara es tradueixi en una majoria absoluta d’esquerres per només un.
Aquests resultats confirmen la tendència que ja es va expressar a les municipals del 2003, quan PSOE i BNG van superar el PP en quatre punts i prop de 100.000 sufragis. Per posar com a exemple l’ajuntament en que el PP va intentar en aquelles municipals “demostrar” que no havia retrocedit (Muxía, a la Costa de la Mort), la diferència de 6’9 punts a favor del PP el 2001 es va transformar ara en una diferència de 4’6 punts a favor de l’esquerra.
És a dir, l’esquerra va guanyar aquestes autonòmiques, i va guanyar de forma inqüestionable. I si la seva victòria no va ser encara més gran, a més a més de pel sistema electoral, va ser perquè la participació va créixer menys a les zones urbanes que a les rurals. Mentre l’abstenció global va ser del 31’9% (35’8% el 2001), la mitjana de les set ciutats va ser del 34%, essent més gran a les ciutats més industrials i proclius a l’esquerra (Lugo, 30’6%; Santiago, 31’5%; Ourense, 31’6%; Pontevedra, 32%; Corunya, 36%; Vigo, 36’1%; i Ferrol, 38’9%). La causa d’això cal atribuir-la a que tant el PSOE com el BNG van fer una campanya molt “a l’americana”, de molta imatge però poc contingut, el que no va contribuir a mobilitzar el vot d’esquerres de forma rotunda.
L’escàndol del vot emigrant
Però malgrat que aquestes xifres són evidents, el cert és que els resultats definitius no es poden proclamar abans del dia 27perquè cal esperar al recompte del vot emigrant. Això de per si ja és una vergonya. El primer que cal fer és establir un mecanisme de vot per als emigrants igual que per a la resta de votants. O sigui, com de tant en tant veiem a la televisió (per exemple, a l’agost passat, amb motiu del fracassat referèndum per revocar Hugo Chávez), els emigrants haurien de votar el dia de les eleccions a les ambaixades i consolats, amb urna, interventors i garantia de netedat, cosa que ara no passa perquè una persona pot votar per cent, inclosos els morts, com està de sobres demostrat.
Però hi ha altres aspectes de la qüestió: Qui és emigrant? Han de tenir dret de vot tots els emigrants? El 45% dels que van tenir dret de vot a aquestes eleccions ni tan sols van néixer aquí: són fills i néts d’emigrants, viuen a l’estranger, estan integrats en una altra societat, tenen una altra nacionalitat, gaudeixen al seu país de tots els drets polítics, no saben res d’aquesta terra excepte el que els expliquen. Se’ls pot considerar ciutadans amb dret a decidir sobre el destí de Galícia? Rotundament, no. Ja ho diu el refrany gallec: “La vaca es de donde pace, no de donde nace”. I en aquest cas, no es va néixer a Galícia i ni tan sols es pastura aquí. En realitat, hauria de tenir més dret de vot un immigrant que porti un temps treballant entre nosaltres i que té aquí la seva família i la seva vida, encara que no sigui blanc o hagi nascut en un altre país, que no una persona estrangera en virtut exclusivament de la sang del seu pare o avi.
És més, inclús és discutible que tingui a dret de vot un emigrant que porta dècades fora de Galícia, per molt gallec de naixement que sigui. El criteri per decidir si un emigrant té o no dret de vot podria ser el que hi ha a alguns països: tenir o no tenir doble nacionalitat. És a dir, l’adquisició d’una segona nacionalitat (que reflecteix que la teva estància al país d’adopció no és provisional, sinó que estàs integrat a la vida allí i tens tots els drets ciutadans) comporta la pèrdua del dret de vot al teu país d’origen.
El PP va perdre les eleccions gallegues i, com s’ha dit, per més marge del que ell va obtenir el 2001. Les seves úniques possibilitats de fer-se amb l’escó 38 són comprar-lo (com va fer Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid) o obtenir al voltant del 70% del vot emigrant de la província de Pontevedra. Si qualsevol d’aquestes dues hipòtesis s’arribés a donar, el PP estaria robant les eleccions. En el primer cas, de forma evident; i en el segon, perquè no hi ha cap dubte que el PP només podria obtenir un percentatge similar manipulant vots, una cosa a la que està força acostumat. De fet, Fraga (per la boca mor el peix) va admetre-ho tàcitament quan a la nit electoral es va mostrar confiat en aconseguir la majoria absoluta perquè ja l’havien trucat de l’Uruguai, Veneçuela, etc., i l’havien certificat (sic) que el 70% dels vots podrien ser per ells. L’única manera que un responsable del PP a l’estranger s’atrevís a assegurar això és que hagi estat el PP qui va trametre els vots per correu. Cosa que no és d’estranyar, per tres raons: 1) perquè el mecanisme del vot emigrant ho permet, 2) perquè en alguns dels dinars gratuïts que el PP va organitzar a l’Amèrica Llatina es demanava i fotocopiava la documentació dels comensals, i 3) perquè si ja en condicions polítiques normals el PP és capaç de tot, amb la desesperació de veure que a Galícia se’ls acaba tot l’entramat caciquil que tenen muntat, és capaç de tot i molt més. Ja ho va dir durant la campanya el president del PP d’Ourense, José Luis Baltar: cal treure vots encara que sigui robant-los.
